Una opinió sobre els rànquings universitaris internacionals i perquè la URV no els hauria de promocionar

Arràn d'aquesta notícia publicada a la pàgina web de la Universitat Rovira i Virgili (enllaç) volia fer una reflexió i una crítica a la promoció d'aquests ranquings privats per part de la universitat i una crítica al sistema educatiu actual, que em sembla que es troba en un estat deficient.

Aquests rankings no tenen cap garantia, la seva fórmula de puntuació es pot gamificar i és un pay to win, ja que les universitats paguen a l'empresa del rànking per promocionar-s'hi.

Tot i que per molts estudiants el primer contacte que poden tenir amb una universitat és un d'aquests rànkings, no crec que sigui bona promoció per la URV dir que es la universitat 500 del món, perquè pot donar a entendre que la universitat sigui de cinquena divisió i no crec que estiguem tant malament.

Una universitat pública i petita com la URV no guanya gens amb aquests rànkings, de fet, l'únic que fa és perdre ja que dona legitimitat a un rànking privat que no està fer per un comité d'experts independent, sinó que és completament arbitrari i, repeteixo, es un negoci.

Jo he estat a tres universitats diferents, la millor posicionada en aquests rànking, pel que vaig estudiar, és possiblement la pitjor a nivell de qualitat de l'ensenyança. A un alumne de grau no li importa la productivitat científica de la universitat, sinó si hi ha bons professors que ensenyen bé i si s'aprèn.

Si la URV vol aspirar a alguna cosa que no sigui quedar ridícul, s'haurà de mostrar les seves fortaleses, i a quins graus destaca més.

Per aix`´ò, seria molt interessant que publiqués dades estadístiques (que en tenen) del % d'empleats després (o abans) de graduar-se, els salaris a 5 o 10 anys vista per carrera, el temps mitjà que triga un alumne a graduar-se per carrera, perquè així la gent estudii el que més els interessi.

El problema és que no es vol publicar, perqu`è 1) els graus de 4 anys ni paguen millor que els de 3 anys ni estàn estandaritzats amb Europa 2) els salaris dels graduats universitaris son tan baixos que, comparant els seus salaris amb el salari d'un empleat de supermercat, el segon surt guanyant tot i que no tingui cap formació més enllà de l'obligatòria.

Això deixa en molt mal lloc no només a la URV, sinó al conjunt sencer del sistema educatiu espanyol i català. Ara mateix és una pèrdua de temps i diners, per als estudiants i per al contribuent. Tal i com està el mercat laboral nacional, formar-se a la universitat no surt a compte econòmicament.

Jo he estudiat perquè m'agrada molt anar a classe i aprendre, mai m'ha preocupat la nota sinó el que aprenc, perquè lamentablement encara tenim un dels sistemes educatius més mediocres de la OCDE.

Però una mica de transparència no estaria malament, així la gent s'estalvia el frau. No pot ser que hagi advocats cobrant 16k a l'any o enginyers cobrant 21k. A la llarga això conduirà a que 1) el nombre de nous estudiants universitaris continui baixant i 2) que molts universitaris emigrin a altres mercats laborals económicament rendibles.

Tampoc ajuda que en 10 anys els salaris hagin baixat un 15% i les taxes universitàries s'hagin triplicat 2.5 vegades. Jo tinc un germà petit de 16 anys i segurament estudii a la URV, tot i que la família es pot permetre'l portar-lo a qualsevol universitat del món. De tota manera, tot i que jo estic molt content en el meu pas a la URV, he de dir que amb la legislació vigent tant deficient, he recomanat a m'un germà que faci tota la carrera a un país potent de la Unió Europea, altra cosa que no ho faci per comoditat.

El que ha de fer la URV es convèncer als alumnes que decideixen anar a estudiar a Barcelona que no hi vagin i que es quedin a estudiar a la URV perquè anar a Barcelona encara és una pitjor decisió econòmica, perquè la diferència de qualitat educativa entre universitats públiques és petita però el cost de viure a Barcelona és molt més gran.

Sé que probablement ningú es llegeixi això, però algú havia de posar una mica de llum en aquest merder de país.

Com a reflexió, jo ara estic buscant feina com a enginyer d'electrònica industrial i automàtica. Algunes empreses em pregunten per les meves expectatives laborals, d'altres em fan una oferta no negociable. M'han oferit 23k, 18k... Hi ha empreses que ofereixen 25k, 27k, una de 30k... A Holanda un enginyer junior cobra 38k, i un enginyer alemany (de 3 anys!) amb 1 o 2 anys d'experiència guanya 50k€ bruts a l'any...

Les taxes universitàries a enginyeria en 10 anys han passat de 940€ anuals a 2500€ anuals. He fet un petit càlcul, on comparo els ingressos ficticis d'un empleat de supermercat al llarg de 10 anys, que cobra 16.000€ bruts l'any sense augments salarials, en comparació amb el salari inicial que hauria de tenir un enginyer després de 5 anys d'estudis. Esbrineu quin ha de ser el salari perquè al cap de 5 anys de treball com a enginyer amb un increment anual del salari del 10% (poc realista) l'enginyer guanyi el mateix que l'empleat de supermercat?

26.800€ bruts a l'any amb un increment anual constant del 10%! I això suposant que el caixer no queda a l'atur o que no rep cap increment salarial.

Per contactes amb col·legues, a ull calculo que, de quedar-se treballant al nostre mercat laboral, només el 20% dels graduats en enginyeria guanyin diners. Però es que d'altres carreres, és possible que el número sigui més baix.

Això sí, un enginyer junior a Holanda és impossible que rebi menys de 30.000€ bruts l'any, i el salari modal per un junior ronda els 40.000€ bruts l'any.

Encara pot quedar algú que es sorprengui que hi hagi joves emigrant? Tot al contrari, els professors haurien d'animar a més gent a marxar fora!